1 1 v. tr. [LC] Mostrar, especialment amb afectació. En qualsevol conversa ostentava la seva erudició. 1 2 v. intr. [LC] Mostrar amb afectació una posició social pròspera. Als nou-rics els agrada ostentar. 2 v. tr. [LC] Estar en possessió (d'un títol o d'un càrrec). El candidat va ostentar l'alcaldia de la capital durant més de deu anys.
